Introducció

Tres institucions catalanes integrades a la Universitat Ramon Llull de Barcelona, la Fundació Vidal i Barraquer, la Fundació Blanquerna i la Fundació ESADE mitjançant els seus grups de recerca vinculats a la família i tres grups de recerca d’àmbit nacional, el primer vinculat a la Universitat Complutense de Madrid, el segon vinculat a la Universidad de A Coruña i el tercer, interuniversitari, vinculat a les Universitats de Sevilla i Málaga, han constituit la Xarxa Temàtica sobre Violència Familiar amb el suport del Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya.

La violència en l’àmbit familiar s’ha convertit en un problema social a causa de la seva gran incidència en la nostra població i a la gravetat de les seqüeles tant físiques com psicològiques produïdes en la víctima. Si entenem la violència familiar com un problema social, només pot ser abordable a partir d’una concepció multidisciplinària i des d’una actitud de qüestionament i revisió dels “sabers” que ens abasten a tots, com a membres responsables de la construcció de la nostra cultura. I és que, de fet, la violència familiar és un fenomen social patològic que, desgraciadament, presenta una important incidència i un caràcter repetitiu i crònic. Actualment hi ha una major sensibilitat social a tots els nivells i un increment del nombre de denúncies: un 12% més respecte de l’any passat, segons l’Institut Català de la Dona; 20.000 denúncies a l’Estat espanyol abans d’acabar l’any 2001, segons el Instituto de la Mujer.

Segons dades del Instituto de la Mujer, a Espanya, el 1997, han mort 91 dones a mans dels seus marits i companys, i es calcula que almenys, el 90% de les agressions, no es denuncia. Els resultats ens evidencien que la violència domèstica és un problema que roman ocult. Respecte la durada dels maltractaments, en el 80% dels casos s’han produït durant més d’un any i, d’aquests, el 33% es produeixen sempre. A l’Estat espanyol, una nena de cada quatre o cinc i un nen de cada sis o set pateixen o han patit alguna mena d’abús sexual al llarg de la seva infància i l’inici de l’adolescència. En el 56% d’aquests casos, l’abús s’ha produït només una vegada, però en el 44% restant, l’abús s’ha repetit de dos a vint-i-cinc vegades més. Tanmateix, el nucli familiar resulta ser un marc d’impunitat per a l’agressor, la qual cosa fa molt difícil el seu descobriment i la resolució dels casos.